Presentació del treball

Aquest treball el vaig escollir perquè vaig veure que era de crear una pàgina web de la llengua catalana i des de sempre m’han agradat molt els ordinadors i treballar amb ells. El tutor, em va dir que la pàgina era sobre un llibre que surt a les P.A.U, el Cafè de la Granota de Jesús Moncada i finalment, vam decidir, fer-ho en un blog.

L’objectiu d’aquest treball era trobar la raó de perquè els havia escrit així. I podem veure, com al fer servir un català antic i la manera d’explicar les coses, en adonem de que són històries que ell ha anat escoltant des de que era petit, que anaven passant a la vila.

A continuació, us explicaré la vida de l’autor, Jesús Moncada, on es situen els contes, Mequinensa, les característiques del llibre, el llibre i fotos de Mequinensa i de l’autor.

Una de les coses que m’ha sorprès d’aquest llibre es que encara que cada conte té un significat diferent, veus que estan lligats perquè tots els contes passen a la mateixa vila, amb molt personatges repetits i als mateixos llocs.

Presentació de l'autor

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a l’antiga Mequinensa, una vila situada a tocar dels rius Ebre i Segre pertanyent a la comarca del Baix Cinca i va morir el 13 de juny de 2005 a Barcelona, a l’edat de 63 anys. Va ser el fill del matrimoni format per Josep Moncada i Maria Estruga. 
Vivia en una casa situada a la cantonada del carrer de Saragossa. Els pares hi tenien una botiga i el pare, a més, juntament amb uns socis, era propietari d’un molí d’oli. A la botiga, començà a escoltar de nen històries sobre el riu i el poble, anècdotes que el divertien i alhora li desvetllaven la imaginació, com ho farien més tard les que s’explicaven a les tertúlies dels cafès.

Va estudiar a Saragossa entre els anys 1953-1958. Els últims cursos de batxillerat els va cursar intern al “Colegio de Santo Tomás de Aquino”, una escola liberal. Més tard, va fer magisteri a la “Escuela de Magisterio”, també a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila fins que va anar a fer de soldat.

Passà el primer any a la Ciutat Comtal treballant en el taller d’un pintor mequinensà, Santiago Estruga. Dividien la jornada en dues parts, dedicaven el matí a fer pintura comercial per guanyar-se la vida i la tarda al tipus de pintura que els agradava. Quan plegaven, encara li quedaven temps i ganes per anar a estudiar gravat a l’Escola d’Arts del Llibre.

Un any més tard, tingué l’oportunitat d’entrar a l’editorial Montaner y Simón on buscaven algú que s’encarregués de revisar la traducció d’una enciclopèdia juvenil, el contractà Pere Calders.

Encara no havia escrit res des que s’havia instal·lat a Barcelona, animat per Pere Calders, va escriure el que seria el seu primer conte en llengua catalana: “Joc de caps”

A poc a poc es va anar adonant que amb la seva manera de treballar lenta i meticulosa no podia continuar dedicant-se a la pintura i a literatura un cop acabada la jornada laboral. Va veure, que calia optar per una de les dues formes de creació artística. Finalment, animat pels premis literaris i la publicació a Edicions de la Magrana del seu primer llibre: Històries de la mà esquerra i altres narracions, va preferir deixar de banda l’obra plàstica i dedicar les hores que la feina li deixava lliures a escriure. Això li permeté publicar quatre anys més tard el segon recull de contes: El Cafè de la Granota.

Presentació del llibre

Els catorze contes van estar redactats entre 1980 i 1985 i publicats finalment al març de 1985 per l’editorial La Magrana. Es podria pensar que els contes del Cafè de la Granota han estat escrits com a independents i que l’autor no pretenia constituir una unitat mentre els escrivia, però els trets comuns i una sèrie d’elements que els impregnen a tots fan que finalment els contes es trobin en perfecta sintonia i homogeneïtat.

Un dels elements que fa possible aquesta sensació d’unitat és l’escenari on es desenvolupa l’acció dels contes. Tots els contes d’una manera o una altre tenen com a epicentre el poble de Mequinensa. Trobem també que es nombren cafès, en molts dels contes surt contextualitzat el Cafè de la Granota.             

Podríem parlar també del context històric veient que en diferents contes es parla dels “tricornis”, conegut barret de la Guàrdia Civil característic del Franquisme.

Un altre element que comparteixen els contes és que tots tenen una homogeneïtat en el to d’humor i una forta ironia en la majoria dels contes.

Jesús Moncada tracta la mort com un fet habitual i s’allunya del dramatisme i la gran importància que li pot donar molta gent. En aquest tema trobem també que utilitza molt d’humor i ironia per treure-li importància.

Jesús Moncada utilitza sovint “l’expressis verbis”: el conte ha de ser ràpid i concís, encara que tingui quinze pàgines. Diu el que vol dir amb les paraules i les pàgines justes. El lèxic emprat per Moncada és típic del català occidental. Molts cops tracta també expressions i paraules típiques de la seva zona local o comarcal, com per exemple, el lèxic relacionat amb la navegació per l’Ebre, com el ‘’llaüt’’, un tipus d’embarcació de la zona.

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi de la Franja d'Aragó, pertanyent a la comarca del Baix Cinca, província de Saragossa, d’ aproximadament 2600 habitants. Està situat en la confluència de 2 rius, l'Ebre i el Segre. El municipi és molt extens, uns 300 km quadrats.

El nom prové de Miknasa, tribu berber que va edificar el castell al segle VIII. Es va llatinitzar com Miquinencia i en la documentació fins al segle XIX alternen Miquinensa i Mequinensa.

L'any 1957 es va començar a fer per part de l'empresa Enher el pantà (presa de Mequinensa), situada al terme municipal, riu Ebre amunt, i el de Riba-roja d'Ebre, la cua del qual faria desaparèixer el poble antic.

Es va construir un poble nou al marge del riu Segre, on és actualment. Aquest fet va originar que la meitat de la població hagués d'anar a Barcelona principalment o a Saragossa. Es conserva un castell medieval que va ser reconstruït per l'empresa Enher.