Presentació del treball

Aquest treball el vaig escollir perquè vaig veure que era de crear una pàgina web de la llengua catalana i des de sempre m’han agradat molt els ordinadors i treballar amb ells. El tutor, em va dir que la pàgina era sobre un llibre que surt a les P.A.U, el Cafè de la Granota de Jesús Moncada i finalment, vam decidir, fer-ho en un blog.

L’objectiu d’aquest treball era trobar la raó de perquè els havia escrit així. I podem veure, com al fer servir un català antic i la manera d’explicar les coses, en adonem de que són històries que ell ha anat escoltant des de que era petit, que anaven passant a la vila.

A continuació, us explicaré la vida de l’autor, Jesús Moncada, on es situen els contes, Mequinensa, les característiques del llibre, el llibre i fotos de Mequinensa i de l’autor.

Una de les coses que m’ha sorprès d’aquest llibre es que encara que cada conte té un significat diferent, veus que estan lligats perquè tots els contes passen a la mateixa vila, amb molt personatges repetits i als mateixos llocs.

Presentació de l'autor

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a l’antiga Mequinensa, una vila situada a tocar dels rius Ebre i Segre pertanyent a la comarca del Baix Cinca i va morir el 13 de juny de 2005 a Barcelona, a l’edat de 63 anys. Va ser el fill del matrimoni format per Josep Moncada i Maria Estruga. 
Vivia en una casa situada a la cantonada del carrer de Saragossa. Els pares hi tenien una botiga i el pare, a més, juntament amb uns socis, era propietari d’un molí d’oli. A la botiga, començà a escoltar de nen històries sobre el riu i el poble, anècdotes que el divertien i alhora li desvetllaven la imaginació, com ho farien més tard les que s’explicaven a les tertúlies dels cafès.

Va estudiar a Saragossa entre els anys 1953-1958. Els últims cursos de batxillerat els va cursar intern al “Colegio de Santo Tomás de Aquino”, una escola liberal. Més tard, va fer magisteri a la “Escuela de Magisterio”, també a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila fins que va anar a fer de soldat.

Passà el primer any a la Ciutat Comtal treballant en el taller d’un pintor mequinensà, Santiago Estruga. Dividien la jornada en dues parts, dedicaven el matí a fer pintura comercial per guanyar-se la vida i la tarda al tipus de pintura que els agradava. Quan plegaven, encara li quedaven temps i ganes per anar a estudiar gravat a l’Escola d’Arts del Llibre.

Un any més tard, tingué l’oportunitat d’entrar a l’editorial Montaner y Simón on buscaven algú que s’encarregués de revisar la traducció d’una enciclopèdia juvenil, el contractà Pere Calders.

Encara no havia escrit res des que s’havia instal·lat a Barcelona, animat per Pere Calders, va escriure el que seria el seu primer conte en llengua catalana: “Joc de caps”

A poc a poc es va anar adonant que amb la seva manera de treballar lenta i meticulosa no podia continuar dedicant-se a la pintura i a literatura un cop acabada la jornada laboral. Va veure, que calia optar per una de les dues formes de creació artística. Finalment, animat pels premis literaris i la publicació a Edicions de la Magrana del seu primer llibre: Històries de la mà esquerra i altres narracions, va preferir deixar de banda l’obra plàstica i dedicar les hores que la feina li deixava lliures a escriure. Això li permeté publicar quatre anys més tard el segon recull de contes: El Cafè de la Granota.

Presentació del llibre

Els catorze contes van estar redactats entre 1980 i 1985 i publicats finalment al març de 1985 per l’editorial La Magrana. Es podria pensar que els contes del Cafè de la Granota han estat escrits com a independents i que l’autor no pretenia constituir una unitat mentre els escrivia, però els trets comuns i una sèrie d’elements que els impregnen a tots fan que finalment els contes es trobin en perfecta sintonia i homogeneïtat.

Un dels elements que fa possible aquesta sensació d’unitat és l’escenari on es desenvolupa l’acció dels contes. Tots els contes d’una manera o una altre tenen com a epicentre el poble de Mequinensa. Trobem també que es nombren cafès, en molts dels contes surt contextualitzat el Cafè de la Granota.             

Podríem parlar també del context històric veient que en diferents contes es parla dels “tricornis”, conegut barret de la Guàrdia Civil característic del Franquisme.

Un altre element que comparteixen els contes és que tots tenen una homogeneïtat en el to d’humor i una forta ironia en la majoria dels contes.

Jesús Moncada tracta la mort com un fet habitual i s’allunya del dramatisme i la gran importància que li pot donar molta gent. En aquest tema trobem també que utilitza molt d’humor i ironia per treure-li importància.

Jesús Moncada utilitza sovint “l’expressis verbis”: el conte ha de ser ràpid i concís, encara que tingui quinze pàgines. Diu el que vol dir amb les paraules i les pàgines justes. El lèxic emprat per Moncada és típic del català occidental. Molts cops tracta també expressions i paraules típiques de la seva zona local o comarcal, com per exemple, el lèxic relacionat amb la navegació per l’Ebre, com el ‘’llaüt’’, un tipus d’embarcació de la zona.

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi de la Franja d'Aragó, pertanyent a la comarca del Baix Cinca, província de Saragossa, d’ aproximadament 2600 habitants. Està situat en la confluència de 2 rius, l'Ebre i el Segre. El municipi és molt extens, uns 300 km quadrats.

El nom prové de Miknasa, tribu berber que va edificar el castell al segle VIII. Es va llatinitzar com Miquinencia i en la documentació fins al segle XIX alternen Miquinensa i Mequinensa.

L'any 1957 es va començar a fer per part de l'empresa Enher el pantà (presa de Mequinensa), situada al terme municipal, riu Ebre amunt, i el de Riba-roja d'Ebre, la cua del qual faria desaparèixer el poble antic.

Es va construir un poble nou al marge del riu Segre, on és actualment. Aquest fet va originar que la meitat de la població hagués d'anar a Barcelona principalment o a Saragossa. Es conserva un castell medieval que va ser reconstruït per l'empresa Enher.

Un barril de sabó moll

Resum:

El Florenci era un dels peons del Pere Camps. El Pere Camps li va ordenar que puges un barril ple de sabó per un carrer amb molta pendent. Quan l’anava pujant, tothom sortia al carrer per riures d’en Florenci i dir-li que li plantes cara al Pere Camps. Just quan Florenci arriba a dalt del carrer, el barril cau rodolant cap a baix i casualment, en Pere Camps estava pujant i casi li cau a sobre. Quina casualitat!!

Protagonista i narrador:

Florenci: Un dels peons del llaüt del Pere Camps.

Vell Cristòfol.

Personatges secundaris:

Xinxeu: Un altre dels peons d'en Pere Camps.

Pere Camps: Patró d'un llaüt i una persona violenta, aspra, que traspuava mal fet.

Toni Pit d'Estopa: Patró d'un llaüt.

Vell Gòdia: Patró d'un llaüt.

Silvestre Nicolau: Patró d'un llaüt.

Jaume Sama: Home que li va plantar cara a Pere Camps.

Marieta Peris (Gramola): La xafardera més llesta, més sabuda i amb les cuixes més ufanes de la vila.

Adelaida: Propietària d'una botiga que va fugir amb un recaptador de la contribució i amb les contribucions recaptades.

Miquel (Clenxa): Propietari de la barberia que es va escapar amb la dona d'un manescal i va obrir una perruqueria al París de la França.

Nemesi Veriu: Home que s’havia adormit a la barberia d’en Miquel.

Teresa: Encara té una botiga de vetesifils al carrer Major.

Teodor: Un apotecari que va fugir fa molts anys amb la dona d’un gallinaire.

Sísif: Home que un déu dels d’abans havia condemnat a pujar una roca a rodolons fins al cim d’una muntanya i cada cop que hi arribava mort de cansament, la roca, au!, se li escapava i tornava a fer cap a baix.

Sísif de la Ribera: Nom amb el qual ara coneixien al Florenci.

Noms de llocs:

La Granota: Cafè on es narren totes les històries.

El Llampec: Un dels quatre llaüts de la mina Teresa.

Mina Teresa.

Molló del Pedret.

Flix.

Móra.

Botiga d’Adelaida.

Carreró de Sant Francesc.

Carrer de la Barca.

Barberia del Miquel (Clenxa).

Mina Segre.

Fonda del Trinquet.

Carrer Major.

Carrer Nou.

Cafè d’Alexandre: cafè on va a petar el barril de sabó.

Expressions:

Uns núvols d’estalzí: Aigua que degota de les xemeneies.

Ballaven de coroneta: Fer uns esforços grandíssims per a fer o aconseguir alguna cosa o els favors d'alguna persona.

No els arribava ni al serrell de la faixa: No podia competir amb ells.

Li fumia uns julis que me’l baldava: Li donava molt fort.

La sota d’oros: Expressió que dius quan t’espanten.

La Plaga de la Ribera

Resum:

En Jeroni era l’agutzil de la seva vila i tenia al Valerià a casa seva. El Valerià era un pobre noi que volia ser una mala peça, però totes les coses dolentes que feia li acabaven sortit beneficioses pels demés i el pobre estava fart. Llavors En Jeroni li envia una carta al director de la presó de Lleida per si el podia tenir allà i així aprengués a ser una mala peça.

Protagonista i narrador:

Jeroni Salses i Santapiga: Agutzil de la seva vila.

Personatges secundaris:

Valerià (Plaga de la Ribera): Somiava des de menut es convertir-se en una mala peça, però només sabia fer coses bones.

Elisenda: Dona d’en Jeroni i bona xicota.

Oncle Dalmau: Es casà tres vegades.

Senyor Director: El director de la presó de Lleida.

Noms de Llocs:

Presó de Lleida.

Cal Blanc.

Casa de la Vila.

Ajuntament.

Jutjat Municipal.

Garjola de Ca la Vila.

Plaça de l’Església.

Café de la Granota.

Expressions:

Espill: Mirall.

Somera: Femella de l’ase.

Endergues: Coses inservibles.

Estic fet un tros de quòniam: Persona talossa, d’enteniment obtús.

Absoltes i sepeli de Nicolau Valaplana

Resum:

El pobre oncle Nicolau va morir amb la mala sort que el seu enterrament era el mateix dia que l’equip local de futbol jugava contra els Masos de Cinca. Tots van anar al enterro però van fer tot el possible per anar ràpid i així poder arribar a temps per animar al seu equip, que finalment, guanya 2-1

Protagonista i narrador:

Oncle Nicolau.

Vell Cristòfol.

Personatges secundaris:

Miquel Serra: Company de mina del vell Cristòfol.

Vell Gòdia.

Pere Sansa.

Sebastià Peris.

Oncle Soler.

Bernarda Pedret: Mestressa de la mina Segre.

Pere Savina: Cunyat del vell Cristòfol.

Masos de Cinca: Equip rival de futbol.

Mossèn Silvestre.

Rector de Vallperdiu.

La Clenxa.

Serafí Vallcorna.

Florentí Veriu: Fill gran de l’oncle Nicolau.

Noms de llocs:

Cafè de la Granota.

Mina Segre.

Barberia de la Clenxa.

Plaça de l’Església.

Carrer Major.

Cafè del Moll.

Expressions:

Estarrufar-se: Envanir-se, mostrar-se ple de satisfacció, d'orgull.

Esgatinyat: Barallar-se a esgarrapades.

Dominus vobiscum: Una antiga forma de salutació devota.

Requiescat in pace: reposi en pau.

Paraules des d'un oliver

Resum:

Isidre es va trobar a l’oncle Tomàs enfilat a un dels seus olivers, l’oncle Tomàs al veure’l, li comença a explicar perquè està allà a dalt, li diu que no volia que les olives es podrissin i li agafava per desprès també, portar-li a casa. Però Isidre no el creu li fot una bona “somanta de palos” 

Protagonista i narrador:

Oncle Tomàs.

Personatges secundaris:

Isidre: Propietari d’una tenda.

Mas de Vidallet.

Basilissa: Dona del oncle Tomàs.

Noms de llocs:

Terra de Isidre.

Expressions:

Pocapena: Desvergonyit.

Borrassa: Espècie de manta o de llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a aplegar les olives

Batanar: Sotmetre una pell, un cuir, a l'acció d'un bombo.

Bescoll: Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell. 

Deixar els bancals pelats: Endur-se de tot.

Informe Provisional Sobre la Correguda d’Elies

Resum:

Tots els del poble es preguntaven perquè l’Elies estava corrent sense parar, alguns murmuraven coses, però no sabien que en veritat corria perquè el metge li havia dit que la seva dona malalta no passaria del mig dia i com ell havia encarregat uns medicament a un conductor d’autobús que va cap a Lleida li volia dir que no feia falta que els comprés.

Protagonista i narrador:

Elies Santapau.

Omniscient. 

Personatges secundaris:

Víctor Cardona: El ferrer.

Juliet de Peris.

Jaume Vilanova: Sabater.

Vella Antonia.

La Joana: La dona de Elies.

Carme Noguera.

Remei Ulldecona.

Rosa Arbiol.

Pere Torres (el Tisores).

Noms de llocs:

Costera del Forn.

Cafè del Silveri.

Plaça de l’Església.

Carrer Major.

Carreró de les Ànimes.

Lleida.

Carrer de les Pedres.

Placeta de Santa Àgata.

Expressions:

Afalagadores:  Que afalaga.

Inversemblants: No versemblant.

Fer una calor de torradora: Fer molta calor.

Provocar una allau de comentaris: Dir molts comentaris.

Futbol de Ribera

Resum:

L’equip de la Ribera s’enfrontava contra uns dels equip més bons que hi ha i era un partit perdut, però al mig del partit, comença a ploure i el riu a créixer. Com els de la Ribera ja sabien jugar amb el cap mig inundat, comencen a remuntar fins que guanyen 6-2.  

Protagonista i narrador:

Equip de futbol local.

Vell Cristòfol.

Personatges secundaris:

Ladislau Saboga: Fotògraf.

Justinià Costera: Antic capità de l’equip.

Ramon tamariu.

Clenxa: El barber.

Praxedes: Propietari del Cafè de la Granota.

Teresa Planes.

Tomàs Valldabò (Tomasa la Torera).

Oliveri Castells.

Noms de llocs:

Cafè de la Granota.

Hort de Ramon Tamariu.

Riu Ebre.

Riu Segre.

Bar Esport.

Vila dels Monegres.

Expressions:

Calafats: Tros de barra de ferro afuada en un dels caps i amb cabota en l’altre, emprat pels calafats, pels boters, per a introduir l’estopa, la bova, a les juntures de les taules de la nau, de les dogues de la bóta.

Pontones: Embarcació de fons pla emprada com a transbordador a l’Ebre.

Abnegada:  Que practica l’abnegació.

Salabre:  Instrument de pescar que consisteix en una bossa de xarxa fixada a l’extrem d’una canya o d’un pal.

Anunci polsós: Anunci antic.

Ànims dels espectadors se somogueren: Els ànims del espectadors s’alçaven.

Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues

Resum:

El pobre Miquel Garrigues, dels Garrigues del carrer nou, era un barquer que anava per riu del costat de la vila, però van construir un pont i va perdre el treball. A ell li agradava molt treballar de barquer en aquell riu, i com sap que l’hora de morir se li acosta, li escriu una carta a la senyora Mort preguntant-li si podia ser el barquer que porta els morts a l’altre banda del riu.

Protagonista i narrador:

Miquel Garrigues.

Personatges secundaris:

Miquel Dalmau (la clenxa): Un dels barbers de la vila.

L’oncle Campells: Un homenàs de ferro colat que pareixia que no s’havia de morir mai de la vida, i que va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra.

L’oncle Sapera.

Tomàs de Veriu.

Gustau: El cafeter.

El senyor Honorat: Apotecari.

Teodor de Peris: Un dels navegants més fins que s’han vist a l’Ebre.

La senyora Mort.

El senyor Caront.

Noms de llocs:

Carrer Nou.

Carrer Major.

Plaça de la Carpa.

Riu Ebre.

Expressions:

Barrina: Eina de ferro acerat amb caragol en la part inferior o punta i un mànec encreuat a l’altre cap, que serveix per a foradar fusta, metall, pedra i altres materials.

Esglaiadeta: Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada.

Per desídia o galvana: Manca d’activitat per negligència, per incúria o per peresa.

Com m’hi xalava: Com s’omplia de goig.

Preludi de Traspàs

Resum:

Fa 15 anys es va morir l’avi del narrador i ell tenia una figuera que li importava molt, però l’avia li va serrar i com no volia que s’enfadés, no li va dir fins que va estar a punt de morir. Ara l’avia esta a punt de morir-se perquè sap que el seu marit l’esta esperant per així poder arreglar comptes.

Protagonista i narrador:

Avia del narrador.

Omniscient.

Personatges secundaris:

Tia Ramona.

Tia Teresa.

Oncle Orestes.

Senyor Honorat: Apotecari.

Joaquim: Marit de la protagonista.

Tia Carme.

Noms de llocs:

Riu Segre.

Riu Ebre.

Expressions:

Esbatanar: Obrir de bat a bat. 

Feredat: Horror, por terrible.

Galindaina: Raó frívola, sense cap importància. 

La gata moixa: És diu de la persona que sap dissimular les seves intencions.

La mosca balba: Dit de la persona que actua calladament, que sembla inofensiva.

Els Delfins

Resum:

El protagonista d'aquesta història, en Miquel, és un home egòlatra i cregut que té un treball “especial”: creu que és l'única persona de tota la vila que dóna bé el condol als familiars d'un mort. Ell sempre es posa el primer de la fila en els funerals. En Miquel està preocupat perquè sap que quan mori, algú haurà de rellevar-lo i donar el condol bé i sense fer distincions, com ho fa ell, però encara que té tres candidats, ningú li sembla tan bo com ell mateix.

Protagonista i narrador:

Miquel.

Personatges secundaris:

Constantí Cirera.

Carme: Dona de Constantí Cirera.

Ramon Granera: Un pinxo de pa sucat amb oli entestat en fer-li la guitza a en Constantí.

Jordi Planes.

Carmeta Valls.

Joan Campells: Adroguer del Carrer Major.

Joaquim Coloma: Ferrer.

Pere Cistella: Llaüter.

Noms de llocs:

Carrer Major.

Expressions:

Saludar amb una capcinada sòbria i viril: Una salutació seria i educada.

Fumessin la talecada: Donessin un cop molt gros. 

Un Enigma i set Tricornis

Resum:

Aquest capítol tracta de set guàrdies que intenten resoldre l'enigma de qui es dedica a imitar el soroll dels xiulets de l’àrbitre en els partits de futbol de cada diumenge. Sempre apareix en els moments decisius de cada partit per desconcentrar a l'equip contrari, no marqui gols a l'equip local i així poder guanyar. Un dia el culpable va anar a confessar-ho a mossèn Silvestre perquè no tenia la consciència tranquil·la i tenia mal sons però el rector el tranquil·litzà i li digué que de ell depenia el futur de la vila i aquest es decidiria en el partit de futbol del diumenge vinent així que, el rector amb l'ajuda de Cristòfol apallissaren a la Broca perquè no sàpiga qui es l’àrbitre pirata i així guanyar el pròxim partit.

Protagonista i narrador:

Cristòfol Vallcorna

Personatges secundaris:

Hermógenes Martínez: És el sergent comandant del post de la guàrdia civil del poble i el més vell de tots el guàrdies. Tanmateix, al final del conte descobrim que ell és l’àrbitre pirata.

Epifanio Torrijos (la Broca).

Pere Clots: Profeta a recules.

Joanot de Monegre.

Guàrdia Marcelino.

Salomé: La cotorra del Cafè de la Granota.

Praxades.

Vell Cristòfol.

Pere Sanses.

Sergi Vidal.

Heracli Planes.

La dona del Ceferí.

El moliner del carreró de la Saboga.

Don Hermógenes.

Marieta Peris.

Tomàs de Valldabó.

Joan Rius.

Pere Sabata.

Manuel la Lloca.

Eusebi Rius.

Robert Noguera: Peó del Cleopatra.

Vell Antoniet.

Sebastià Soleres.

Mossèn Silvestre.

Joana Vinyes.

Caterina: La bruixa del carrer del Castell

Marieta Peris.

Noms de llocs:

Moll de les Vídues.

Plaça de la Carpa.

Cafè de la Granota.

Mina Antònia.

Carreró de la Saboga.

Terra Alta.

Miravet.

Taverna de l’Arc.

Ascó.

Bar de Benjamí.

Ca la Marieta Peris.

Expressions:

Manilla de copes: Carta de nou copes.

Repertori de grolleries: Moltes paraules grosseres.

Aprofitant l’avinentesa: Aprofitant la circumstància adequada.