Presentació del llibre

Els catorze contes van estar redactats entre 1980 i 1985 i publicats finalment al març de 1985 per l’editorial La Magrana. Es podria pensar que els contes del Cafè de la Granota han estat escrits com a independents i que l’autor no pretenia constituir una unitat mentre els escrivia, però els trets comuns i una sèrie d’elements que els impregnen a tots fan que finalment els contes es trobin en perfecta sintonia i homogeneïtat.

Un dels elements que fa possible aquesta sensació d’unitat és l’escenari on es desenvolupa l’acció dels contes. Tots els contes d’una manera o una altre tenen com a epicentre el poble de Mequinensa. Trobem també que es nombren cafès, en molts dels contes surt contextualitzat el Cafè de la Granota.             

Podríem parlar també del context històric veient que en diferents contes es parla dels “tricornis”, conegut barret de la Guàrdia Civil característic del Franquisme.

Un altre element que comparteixen els contes és que tots tenen una homogeneïtat en el to d’humor i una forta ironia en la majoria dels contes.

Jesús Moncada tracta la mort com un fet habitual i s’allunya del dramatisme i la gran importància que li pot donar molta gent. En aquest tema trobem també que utilitza molt d’humor i ironia per treure-li importància.

Jesús Moncada utilitza sovint “l’expressis verbis”: el conte ha de ser ràpid i concís, encara que tingui quinze pàgines. Diu el que vol dir amb les paraules i les pàgines justes. El lèxic emprat per Moncada és típic del català occidental. Molts cops tracta també expressions i paraules típiques de la seva zona local o comarcal, com per exemple, el lèxic relacionat amb la navegació per l’Ebre, com el ‘’llaüt’’, un tipus d’embarcació de la zona.