Presentació del treball

Aquest treball el vaig escollir perquè vaig veure que era de crear una pàgina web de la llengua catalana i des de sempre m’han agradat molt els ordinadors i treballar amb ells. El tutor, em va dir que la pàgina era sobre un llibre que surt a les P.A.U, el Cafè de la Granota de Jesús Moncada i finalment, vam decidir, fer-ho en un blog.

L’objectiu d’aquest treball era trobar la raó de perquè els havia escrit així. I podem veure, com al fer servir un català antic i la manera d’explicar les coses, en adonem de que són històries que ell ha anat escoltant des de que era petit, que anaven passant a la vila.

A continuació, us explicaré la vida de l’autor, Jesús Moncada, on es situen els contes, Mequinensa, les característiques del llibre, el llibre i fotos de Mequinensa i de l’autor.

Una de les coses que m’ha sorprès d’aquest llibre es que encara que cada conte té un significat diferent, veus que estan lligats perquè tots els contes passen a la mateixa vila, amb molt personatges repetits i als mateixos llocs.

Presentació de l'autor

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a l’antiga Mequinensa, una vila situada a tocar dels rius Ebre i Segre pertanyent a la comarca del Baix Cinca i va morir el 13 de juny de 2005 a Barcelona, a l’edat de 63 anys. Va ser el fill del matrimoni format per Josep Moncada i Maria Estruga. 
Vivia en una casa situada a la cantonada del carrer de Saragossa. Els pares hi tenien una botiga i el pare, a més, juntament amb uns socis, era propietari d’un molí d’oli. A la botiga, començà a escoltar de nen històries sobre el riu i el poble, anècdotes que el divertien i alhora li desvetllaven la imaginació, com ho farien més tard les que s’explicaven a les tertúlies dels cafès.

Va estudiar a Saragossa entre els anys 1953-1958. Els últims cursos de batxillerat els va cursar intern al “Colegio de Santo Tomás de Aquino”, una escola liberal. Més tard, va fer magisteri a la “Escuela de Magisterio”, també a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila fins que va anar a fer de soldat.

Passà el primer any a la Ciutat Comtal treballant en el taller d’un pintor mequinensà, Santiago Estruga. Dividien la jornada en dues parts, dedicaven el matí a fer pintura comercial per guanyar-se la vida i la tarda al tipus de pintura que els agradava. Quan plegaven, encara li quedaven temps i ganes per anar a estudiar gravat a l’Escola d’Arts del Llibre.

Un any més tard, tingué l’oportunitat d’entrar a l’editorial Montaner y Simón on buscaven algú que s’encarregués de revisar la traducció d’una enciclopèdia juvenil, el contractà Pere Calders.

Encara no havia escrit res des que s’havia instal·lat a Barcelona, animat per Pere Calders, va escriure el que seria el seu primer conte en llengua catalana: “Joc de caps”

A poc a poc es va anar adonant que amb la seva manera de treballar lenta i meticulosa no podia continuar dedicant-se a la pintura i a literatura un cop acabada la jornada laboral. Va veure, que calia optar per una de les dues formes de creació artística. Finalment, animat pels premis literaris i la publicació a Edicions de la Magrana del seu primer llibre: Històries de la mà esquerra i altres narracions, va preferir deixar de banda l’obra plàstica i dedicar les hores que la feina li deixava lliures a escriure. Això li permeté publicar quatre anys més tard el segon recull de contes: El Cafè de la Granota.

Presentació del llibre

Els catorze contes van estar redactats entre 1980 i 1985 i publicats finalment al març de 1985 per l’editorial La Magrana. Es podria pensar que els contes del Cafè de la Granota han estat escrits com a independents i que l’autor no pretenia constituir una unitat mentre els escrivia, però els trets comuns i una sèrie d’elements que els impregnen a tots fan que finalment els contes es trobin en perfecta sintonia i homogeneïtat.

Un dels elements que fa possible aquesta sensació d’unitat és l’escenari on es desenvolupa l’acció dels contes. Tots els contes d’una manera o una altre tenen com a epicentre el poble de Mequinensa. Trobem també que es nombren cafès, en molts dels contes surt contextualitzat el Cafè de la Granota.             

Podríem parlar també del context històric veient que en diferents contes es parla dels “tricornis”, conegut barret de la Guàrdia Civil característic del Franquisme.

Un altre element que comparteixen els contes és que tots tenen una homogeneïtat en el to d’humor i una forta ironia en la majoria dels contes.

Jesús Moncada tracta la mort com un fet habitual i s’allunya del dramatisme i la gran importància que li pot donar molta gent. En aquest tema trobem també que utilitza molt d’humor i ironia per treure-li importància.

Jesús Moncada utilitza sovint “l’expressis verbis”: el conte ha de ser ràpid i concís, encara que tingui quinze pàgines. Diu el que vol dir amb les paraules i les pàgines justes. El lèxic emprat per Moncada és típic del català occidental. Molts cops tracta també expressions i paraules típiques de la seva zona local o comarcal, com per exemple, el lèxic relacionat amb la navegació per l’Ebre, com el ‘’llaüt’’, un tipus d’embarcació de la zona.

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi de la Franja d'Aragó, pertanyent a la comarca del Baix Cinca, província de Saragossa, d’ aproximadament 2600 habitants. Està situat en la confluència de 2 rius, l'Ebre i el Segre. El municipi és molt extens, uns 300 km quadrats.

El nom prové de Miknasa, tribu berber que va edificar el castell al segle VIII. Es va llatinitzar com Miquinencia i en la documentació fins al segle XIX alternen Miquinensa i Mequinensa.

L'any 1957 es va començar a fer per part de l'empresa Enher el pantà (presa de Mequinensa), situada al terme municipal, riu Ebre amunt, i el de Riba-roja d'Ebre, la cua del qual faria desaparèixer el poble antic.

Es va construir un poble nou al marge del riu Segre, on és actualment. Aquest fet va originar que la meitat de la població hagués d'anar a Barcelona principalment o a Saragossa. Es conserva un castell medieval que va ser reconstruït per l'empresa Enher.

Un barril de sabó moll

Resum:

El Florenci era un dels peons del Pere Camps. El Pere Camps li va ordenar que puges un barril ple de sabó per un carrer amb molta pendent. Quan l’anava pujant, tothom sortia al carrer per riures d’en Florenci i dir-li que li plantes cara al Pere Camps. Just quan Florenci arriba a dalt del carrer, el barril cau rodolant cap a baix i casualment, en Pere Camps estava pujant i casi li cau a sobre. Quina casualitat!!

Protagonista i narrador:

Florenci: Un dels peons del llaüt del Pere Camps.

Vell Cristòfol.

Personatges secundaris:

Xinxeu: Un altre dels peons d'en Pere Camps.

Pere Camps: Patró d'un llaüt i una persona violenta, aspra, que traspuava mal fet.

Toni Pit d'Estopa: Patró d'un llaüt.

Vell Gòdia: Patró d'un llaüt.

Silvestre Nicolau: Patró d'un llaüt.

Jaume Sama: Home que li va plantar cara a Pere Camps.

Marieta Peris (Gramola): La xafardera més llesta, més sabuda i amb les cuixes més ufanes de la vila.

Adelaida: Propietària d'una botiga que va fugir amb un recaptador de la contribució i amb les contribucions recaptades.

Miquel (Clenxa): Propietari de la barberia que es va escapar amb la dona d'un manescal i va obrir una perruqueria al París de la França.

Nemesi Veriu: Home que s’havia adormit a la barberia d’en Miquel.

Teresa: Encara té una botiga de vetesifils al carrer Major.

Teodor: Un apotecari que va fugir fa molts anys amb la dona d’un gallinaire.

Sísif: Home que un déu dels d’abans havia condemnat a pujar una roca a rodolons fins al cim d’una muntanya i cada cop que hi arribava mort de cansament, la roca, au!, se li escapava i tornava a fer cap a baix.

Sísif de la Ribera: Nom amb el qual ara coneixien al Florenci.

Noms de llocs:

La Granota: Cafè on es narren totes les històries.

El Llampec: Un dels quatre llaüts de la mina Teresa.

Mina Teresa.

Molló del Pedret.

Flix.

Móra.

Botiga d’Adelaida.

Carreró de Sant Francesc.

Carrer de la Barca.

Barberia del Miquel (Clenxa).

Mina Segre.

Fonda del Trinquet.

Carrer Major.

Carrer Nou.

Cafè d’Alexandre: cafè on va a petar el barril de sabó.

Expressions:

Uns núvols d’estalzí: Aigua que degota de les xemeneies.

Ballaven de coroneta: Fer uns esforços grandíssims per a fer o aconseguir alguna cosa o els favors d'alguna persona.

No els arribava ni al serrell de la faixa: No podia competir amb ells.

Li fumia uns julis que me’l baldava: Li donava molt fort.

La sota d’oros: Expressió que dius quan t’espanten.

La Plaga de la Ribera

Resum:

En Jeroni era l’agutzil de la seva vila i tenia al Valerià a casa seva. El Valerià era un pobre noi que volia ser una mala peça, però totes les coses dolentes que feia li acabaven sortit beneficioses pels demés i el pobre estava fart. Llavors En Jeroni li envia una carta al director de la presó de Lleida per si el podia tenir allà i així aprengués a ser una mala peça.

Protagonista i narrador:

Jeroni Salses i Santapiga: Agutzil de la seva vila.

Personatges secundaris:

Valerià (Plaga de la Ribera): Somiava des de menut es convertir-se en una mala peça, però només sabia fer coses bones.

Elisenda: Dona d’en Jeroni i bona xicota.

Oncle Dalmau: Es casà tres vegades.

Senyor Director: El director de la presó de Lleida.

Noms de Llocs:

Presó de Lleida.

Cal Blanc.

Casa de la Vila.

Ajuntament.

Jutjat Municipal.

Garjola de Ca la Vila.

Plaça de l’Església.

Café de la Granota.

Expressions:

Espill: Mirall.

Somera: Femella de l’ase.

Endergues: Coses inservibles.

Estic fet un tros de quòniam: Persona talossa, d’enteniment obtús.

Absoltes i sepeli de Nicolau Valaplana

Resum:

El pobre oncle Nicolau va morir amb la mala sort que el seu enterrament era el mateix dia que l’equip local de futbol jugava contra els Masos de Cinca. Tots van anar al enterro però van fer tot el possible per anar ràpid i així poder arribar a temps per animar al seu equip, que finalment, guanya 2-1

Protagonista i narrador:

Oncle Nicolau.

Vell Cristòfol.

Personatges secundaris:

Miquel Serra: Company de mina del vell Cristòfol.

Vell Gòdia.

Pere Sansa.

Sebastià Peris.

Oncle Soler.

Bernarda Pedret: Mestressa de la mina Segre.

Pere Savina: Cunyat del vell Cristòfol.

Masos de Cinca: Equip rival de futbol.

Mossèn Silvestre.

Rector de Vallperdiu.

La Clenxa.

Serafí Vallcorna.

Florentí Veriu: Fill gran de l’oncle Nicolau.

Noms de llocs:

Cafè de la Granota.

Mina Segre.

Barberia de la Clenxa.

Plaça de l’Església.

Carrer Major.

Cafè del Moll.

Expressions:

Estarrufar-se: Envanir-se, mostrar-se ple de satisfacció, d'orgull.

Esgatinyat: Barallar-se a esgarrapades.

Dominus vobiscum: Una antiga forma de salutació devota.

Requiescat in pace: reposi en pau.