Presentació de l'autor

Jesús Moncada va néixer l’1 de desembre de 1941 a l’antiga Mequinensa, una vila situada a tocar dels rius Ebre i Segre pertanyent a la comarca del Baix Cinca i va morir el 13 de juny de 2005 a Barcelona, a l’edat de 63 anys. Va ser el fill del matrimoni format per Josep Moncada i Maria Estruga. 
Vivia en una casa situada a la cantonada del carrer de Saragossa. Els pares hi tenien una botiga i el pare, a més, juntament amb uns socis, era propietari d’un molí d’oli. A la botiga, començà a escoltar de nen històries sobre el riu i el poble, anècdotes que el divertien i alhora li desvetllaven la imaginació, com ho farien més tard les que s’explicaven a les tertúlies dels cafès.

Va estudiar a Saragossa entre els anys 1953-1958. Els últims cursos de batxillerat els va cursar intern al “Colegio de Santo Tomás de Aquino”, una escola liberal. Més tard, va fer magisteri a la “Escuela de Magisterio”, també a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila fins que va anar a fer de soldat.

Passà el primer any a la Ciutat Comtal treballant en el taller d’un pintor mequinensà, Santiago Estruga. Dividien la jornada en dues parts, dedicaven el matí a fer pintura comercial per guanyar-se la vida i la tarda al tipus de pintura que els agradava. Quan plegaven, encara li quedaven temps i ganes per anar a estudiar gravat a l’Escola d’Arts del Llibre.

Un any més tard, tingué l’oportunitat d’entrar a l’editorial Montaner y Simón on buscaven algú que s’encarregués de revisar la traducció d’una enciclopèdia juvenil, el contractà Pere Calders.

Encara no havia escrit res des que s’havia instal·lat a Barcelona, animat per Pere Calders, va escriure el que seria el seu primer conte en llengua catalana: “Joc de caps”

A poc a poc es va anar adonant que amb la seva manera de treballar lenta i meticulosa no podia continuar dedicant-se a la pintura i a literatura un cop acabada la jornada laboral. Va veure, que calia optar per una de les dues formes de creació artística. Finalment, animat pels premis literaris i la publicació a Edicions de la Magrana del seu primer llibre: Històries de la mà esquerra i altres narracions, va preferir deixar de banda l’obra plàstica i dedicar les hores que la feina li deixava lliures a escriure. Això li permeté publicar quatre anys més tard el segon recull de contes: El Cafè de la Granota.